Lady In Blue
Lady In Blue by French Painter Maxime Dastugue (1851 – 1909); a portrait, figure and genre painter and student of French Academic Painter and Sculptor Jean Léon Gérome (1824 – 1904)
A beautiful and graceful figure portrait of a young lady wearing a full length blue hooded “puff” o bé “leg o’ mutton” sleeve coat with black opera length leather gloves, holding a possible parasol with both hands; just below her waist.
Lady In Blue is a retouched digital art old masters reproduction of a public domain image.
A sota de la informació derivada de Wikipedia.org
Jean-Léon Gérôme (11 maig 1824 – 10 Gener 1904) was a French painter and sculptor in the style now known as academicism. Les seves pintures van ser tan àmpliament reproduïdes que ell ho va ser “sens dubte l'artista viu més famós del món el 1880.”[1] La seva obra inclou la pintura històrica, mitologia grega, Orientalisme, retrats, i altres matèries, portar la tradició de la pintura acadèmica a un clímax artístic. És considerat un dels pintors més importants d’aquest període acadèmic.
En 1840 va anar a París, on va estudiar amb Paul Delaroche, a qui va acompanyar a Itàlia 1843. Va visitar Florència, Roma, el Vaticà i Pompeia. A la seva tornada a París, a París 1844, com molts estudiants de Delaroche, es va unir a l'atelier de Charles Gleyre i hi va estudiar durant un breu temps. Després va assistir a l’Escola de Belles Arts. En 1846 va intentar entrar al prestigiós Prix de Rome, però va fracassar a l'etapa final perquè el dibuix de la seva figura era inadequat.
El seu quadre La lluita del gall (1846) és un exercici acadèmic que representa un jove nu i una dona jove molt fina amb dos galls de lluita, amb la badia de Nàpols al fons. Va enviar aquest quadre al Saló de París de París 1847, on li va guanyar una medalla de tercera classe. Aquesta obra es va veure com l’epítome del moviment Neo-Grec que s’havia format a partir de l’estudi de Gleyre (inclosos Henri-Pierre Picou i Jean-Louis Hamon), i fou defensat per l’influent crític francès Théophile Gautier, la ressenya de la qual va fer famós Gérôme i va iniciar la seva carrera amb eficàcia.
Gérôme va abandonar el seu somni de guanyar el Prix de Roma i va aprofitar el seu sobtat èxit. Els seus quadres La Verge, l'Infant Jesús i Sant Joan i Anacreó, Bacchus i Eros van obtenir una medalla de segona classe al Saló de París de 1848. En 1849, va produir les pintures Miquel Àngel (també anomenat In his Studio) i Un retrat de dama.
En 1851, va decorar un gerro que més tard va oferir l'emperador Napoleó III de França al príncep Albert, ara forma part de la Royal Collection a St.. James’s Palace, Londres. Va exposar Interior grec, Record d’Itàlia, Bacus i l’amor, Borratxo dins 1851; a Paestum 1852; i An Idyll in 1853
En 1852, Gérôme va rebre l'encàrrec de pintar un gran mural d'un tema al·legòric que ell va escollir. L’època d’August, el naixement de Crist, que combinaria el naixement de Crist amb les nacions conquerides que rendien homenatge a August, pot haver estat destinat a afalagar Napoleó III, el govern del qual va encarregar el mural i qui va ser identificat com a “nou August.
A considerable down payment enabled Gérôme to travel and research, first in 1853 to Constantinople, together with the actor Edmond Got, i dins 1854 to Greece and Turkey and the shores of the Danube, where he was present at a concert of Russian conscripts making music under the threat of a lash.
En 1853, Gérôme moved to the Boîte à Thé, a group of studios in the Rue Notre-Dame-des-Champs, París. This would become a meeting place for artists, writers and actors, where George Sand entertained the composers Hector Berlioz, Johannes Brahms and Gioachino Rossini and the novelists Théophile Gautier and Ivan Turgenev.
En 1854, he completed another important commission, decorating the Chapel of St. Jerome in the church of St. Séverin in Paris. His Last Communion of St. Jeroni en aquesta capella reflecteix la influència de l'escola d'Ingres en les seves obres religioses.
A l 'Exposició Universal de Barcelona 1855 va contribuir amb Pifferaro, Pastor, i L’època d’August, el naixement de Crist, però va ser la modesta pintura Recreació en un camp rus que va cridar més l'atenció ...