
A Sicilian Woman
A Sicilian Woman c1861 by Belgian Painter Jean-François Portaels (1818 – 1895); Pintor d’estil oriental i retrat.

This is an alluring portrait of a beautiful young lady that is sitting in a room with her hands folded on her lap holding a wooden rosary; there is a blank picture frame behind her to the left and stone bench below it.
She is wearing an elaborate white cloth headdress round gold earrings with gemstones around the perimeter, a red gemstone necklace, a large blue and green flower that is pinned to the front of her white dress, with triangular lace trim along the edges, just above the flower that has a gold brooch which connects the upper open portion of her dress with two orbs and a pin.
The lower portion of her white dress is accented with thin red stripes that are widely spaced, while the sleeves of the dress are turned out which reveals a red velour lining with gold trim accents; also there is a long wide sash that is tied around her waist and flows down the dress that is accented with silver circles, each that is composed of multiple disc.
Her attire is then completed with a bluish-black and deep red sleeveless cloak, that seems to cover her back and that just drapes over her shoulders at the front.
Photo Retouching Of The Classical Artwork A Sicilian Woman by Jean-François Portaels
This is a remastered digital art old masters reproduction of a public domain image, which is available for purchase as metal, acrílic, cartells, Impressió de tela enrotllada en línia.
Informació a continuació derivada de Wikipedia.org
Jean-François va néixer al municipi belga de Brabant Flamenc, Vilvoorde, a l’alcalde de Vilvoorde un ric cerveser; i va passar gran part del seu temps creixent dibuixant escenes de la seva ciutat natal.
En 1836 el seu pare el va enviar a l'Académie Royale des Beaux-Arts de Brussel·les; que es va establir a 1711 i va estudiar amb l'artista belga François-Joseph Navez (1787 – 1869), que ell mateix va ser alumne del famós pintor neoclàssic francès Jacques-Louis David (1748 – 1825).

Cinc anys després, Jean-François viatjà a París i es matriculà a l'Acadèmia Francesa, Escola de Belles Arts per continuar els seus estudis; studying in his spare time the old masters in the Louvre, així com visitar els Salons de París per inspirar-se i investigar les tendències artístiques de França.
En aquell moment l’orientalisme es convertia en una tendència popular en les arts, i això va influir en Jean-Francois; també en aquesta època es va convertir en alumne de l'històric pintor francès Paul Delaroche (1797 – 1856).
En 1842 de retorn a Bèlgica va guanyar el Gran Premi de Roma, i els diners que va obtenir amb aquesta victòria li van permetre viatjar a Itàlia; on va visitar Venècia, Florència i Roma, i després al Marroc, Algèria, Egipte, Líban, Judea, Espanya, Hongria i Noruega.
Durant aquest viatge va tenir la capacitat de pintar retrats d’alguns dels personatges destacats de l’època, com el virrei d’Egipte.
Després 5 anys Jean va tornar a Bèlgica i va acceptar el nomenament com a director de l'Acadèmia al municipi flamenc de Gant.
Jean-Francois era un artista prolífic i versàtil que pintava en un ampli espectre de gèneres, incloent pintures històriques, pintures bíbliques, pintures de retrats, pintures de paisatges, les seves pintures de gènere i orientalistes, juntament amb el retrat, van ser el seu focus principal.
